La bogeria: Mauro Ruiz
a) Anàlisis de l’obra, seguint la
següent estructura
1. Tècnica
narrativa (directe, indirecte, lliure…) - posa exemples dels estils presents,
amb referència a la pàgina.
Presenta un estil
directe, on hi podem trobar diàlegs. Es transmet per un narrador.
2. Esquema de la
trama - podeu realitzar un esquema.
El llibre consta
de 9 capítols estructurats en 3 blocs cada capítol. Amb una bona estructura
ordenada. L'evolució temporal no és linial.
3. Punt de vista
(on es situa el narrador per contar la història)
El narrador es
situa al fet, es a dir, esta en la novel·la, és un narrador intern, narrador
testimoni.
4. Els
personatges (llistat amb característiques físiques/psicològiques i paper dins
l’obra)
Personatges principals:
Armengol:
Estudia dret, i més tard és doctor. És amic d'en Serrallonga i presenta a
Serrallonga al narrador. Té una perspectiva frívola i poc reflexiva. Ens
transmet un punt de vista humorístic.
Daniel
Serrallonga: És el protagonista, i un personatge absent, apareix poc. És
"llunàtic, reservat i inconseqüent". Té 25 anys.
Giberga: és el
fill d’en metge d’en Daniel i del seu pare. Estudia medicina i dóna el punt de
vista científic.
Narrador: Estudia
dret i té fills, la seva dona es diu Matilde. Presenta la historia d'una forma
bastant sensible. No se'n sap ni el seu nom.
5. El temps
(anàlisis de la durada i de l’època en què transcorre l’obra)
La novel·la
abraça un període de setze anys, des de finals de 1867 ("Érem a mig curs
del 67") fins al setembre de 1883. Els salts de temps entre capítol i
capítol no tenen una progressió fixa.
6. L’espai
Es desenvolupa a
Barcelona i a Vilaniu. S'hi esmenten lloc reals com la Rambla, el Cafè de les
Delícies, el Liceu, el Tibidabo, Horta, Sant Andreu.
7. El lèxic (si
hi apareixen barbarismes, cites, col·loquialismes…) Quina funció tenen
els mots en cursiva a la novel·la?
R/ Apareixen
barbarismes, que seria el cas dels mots.
La llengua fa una
representació de l'època i és col·loquial. Utilitza la cursiva amb la finalitat
de veure'l d'una forma d'importància, de veure que hi ha personatges amb
aquests mots. Oller fa servir una llengua que retrata la realitat de l'època.
Al costat d'una prosa planera, combina el registre especialitzat amb el
col·loquial. Està ple de barbarismes, col·loquialismes, i mots trets del
castellà.
b) Redacció d’un
d’aquests punts a escollir (300 paraules) (50%)
4. Fes una descripció exhaustiva de les
germanes Serrallonga
R/Les germanes son
Adela, un “diable amb faldilles”, i la seva germana, na Carolina “pitjor que la
gran”.
La descripció de
les germanes els podem observar al capítol tercer, físicament i
psicològicament. L'Adela era més comprensiva que la seva germana, era llunyera,
i tenia un cert atractiu tot sensual, on residia principalment l'entalladura
vincladissa del cos, pell fresca i esponjosa. També era vistosa, pell blancor i
rosada, bonica cabellera, d'un ros de tabac clar, sedosa i crespada. Tenia els
ulls petits, d'un gris verdós amb palletes daurades, com els dels gats; de nas
camús i diminut, comparat amb la boca
que, si bon xic gran, obria en desmesura i fent ganyotes en parlar i en
riure; d'amplada excessiva del llavi superior, inflat en els extrems per
alenades de desdeny; i el llavi inferior de forma rectangular, simiesc, tirat
cap endavant, i sòlidament ferrat a les dents grosses, mal plantades i de color
plomós. Tenia bastant pit, engallava el cap i extremava les postures i rialles.
Va vestida d'una manera exagerada de línies, carregada d'adorns llampants i
irracionalment col·locats com les inharmòniques combinacions de colors de
robes. Duia una falda de color rosa, unit a una brusa sang de bou per una cinta
blava, estupendament ampla, que duia a guisa de faixa llançada davant i deixant
penjar boi fins als peus les caigudes enserrellades. Duia uns penjolls a les
orelles i anells als seus dits. 2 Adela, en definitiva "mostrava un afany
immoderat de distingir-se".
Amb Carolina és
diferent, només es pot parlar del seu caràcter, és agressiva i insuportable, té
un geni de botavant, és "geperudeta" i un poc arreglada, és
xafardera, i no se li pot contradir.
c) Escriu una
crítica breu sobre l’obra, incloent-hi opinió personal raonada (10%)
R/És una novel·la
que personalment i sincerament no m'ha agradat, amb paraules difícils, oracions
complicades i difícil d'entendre-les. Si he d'avaluar-lo,el posaria un 4 sobre
10, ja que segueix sent un llibre en català i a mi no m'agrada llegir en
aquesta llengua. Segons quines coses m'han agradat, com que en Serrallonga
estigués malalt, però en general no m'ha entusiasmat.
